Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Per Temes

Palol Sabaldòria

Conjut patromnial

Breu repàs per la història del conjunt de Palol Sabaldòria

En el poble de Vilafant es tenen indicis d'haver estat habitat des de fa molt de temps. Des dels assentaments neolítics descoberts a la serra de Mas Bonet, de més de 5000 anys d'antiguitat; fins a les restes iberes del S. IV abans de Crist. Però l'origen d'un nucli urbà a Vilafant es remunta a l'edat mitjana i no en un sol nucli, sinó que en son dos de separats. El nucli antic, on trobem l'església de Sant Cebrià i l'actual poble i el nucli de Palol Sabaldòria, inhabitat.

DRON PORTADA.JPG

Palol Sabaldòria es troba a uns 750 metres al sud-est del nucli urbà del nucli antic, a la riba esquerra del riu Manol. Aquest terreny d'uns 9.000 m2 d'extensió, es troba enlairat en un planell envoltat de la vegetació que acompanya el meandre del riu i de l'esplanada que forma la Bòbila d'en Soler. Després de romandre en estat ruïnós durant molts d'anys, l'Ajuntament va comprar els terrenys i els va tancar l'any 1999.

Aquest indret geogràfic, en trobar-se aixecat i parcialment rodejat per un riu, era un emplaçament físic molt bo per establir-se, i així ho van fer els ibers que van instal·lar sitges on emmagatzemaven les collites. També s'especula que la paret del riu, on trobem petites coves excavades, fou una pedrera romana.

exc. palol.jpg

Palol, que prové del llatí Palatiolum, significava palau petit o casa forta, i Baldoria seria o un antropònim llatí de Abelloria o un derivat del nom de dona germànic Baldoinia. L'edifici més antic del que encara es manté i es té constància a Vilafant és l'Ermita de Palol Sabaldòria, un petit temple religiós del període pre-romànic II. La datació aproximada d'aquest temple és del S. VIII-IX. Actualment en estat ruïnós, té una mida de 17,40 metres de llarg per 6,80 d'ample, amb una sola nau amb absis trapezial. Aquesta ermita no se sap a qui està dedicada, es dubte entre Sant Tomàs i Sant Miquel. Aquesta ermita fou el nucli que donà origen a la població de Palol Sabaldòria, al voltant del qual es construí tot el castell i posteriorment el mas. Dins de l'ermita es trobaren enterraments humans, formant una necròpolis datada en el S. IX. L'ermita s'anava reformant i reforçant fins a la decadència del Mas de Palol al S. XIX, perdent amb el pas del temps el sostre, l'arcada de l'absis i l'enderroc del mur lateral. Aquesta fou construïda amb materials extrets del mateix riu i pedra sorrenca.

Empúries_comtat.jpg

En el terreny documental, la primera menció a Palol la trobem l'any 1020. En el testament de Bernat Tallaferro, comte de Besalú, deixa els seus terrenys que posseeix a Vilafant i a Palol Sabaldòria, indicant que es tractaven de dos nuclis diferents: "Ipsum alodem quem habetat infra terminos de villa Palaciol, sive in villa Fedancio vel in Orto Medio, quantum ibi habetat vel habere debetat per qualicumque voce".

A Palol s'establí un castell amb un recinte emmurallat i amb un fossat de 4 metres de profunditat. Aquest recinte, construït al voltant de l'ermita, constituïa un petit nucli poblacional, que incloïa petits habitatges, un castell i una gran torre de l'homenatge. Aquesta torre, ja derrocada intencionalment, tenia una base de 6 metres de diàmetre i d'alçada hauria pogut fer 10 metres. La primera referència documental d'aquest castell la trobem el 1167 quan apareix citat "Castri de Palaciolo" a l'església castral de Santa Llogaia d'Àlguema. Palol segueix lligat a Santa Llogaia com a mínim fins a 1362, on se cita que les dues esglésies són portades pel mateix rector.

4.JPG

La construcció de castells i recintes fortificats s'entén en el context històric alt-medieval de Catalunya en aquests segles, en plena època comtal. La frontera entre els comtats d'Empúries i el de Besalú passava per Santa Llogaia i Vilafant, essent aquests dos municipis part de Besalú. Amb aquestes estructures defensives es controlaven els límits fronters i molt probablement Vilafant, juntament amb Palol, tingueren una gran importància territorial. Palol perdria valor defensiu quan el Comtat de Besalú passar a formar part del Principat de Catalunya el 1162 i sobretot quan el Comtat d'Empúries es va adherir a la Corona d'Aragó el 1402.

Al Segle XVI la fortificació va perdre el seu sentit militar, i es va establir un gran Mas senyorial que heretà la nomenclatura de Palol Sabaldòria. Aquest mas el datem el 1577 per la inscripció que trobem a la seva finestra principal. Aquest mas, edificat just a sobre de la muralla, va reutilitzar gran part dels fonaments, pedres del castell i el mur per construir-se, sense gairebé deixar cap rastre visible de l'existència d'aquesta fortificació. Durant segles els coberts i estables s'anaren construint aprofitant les antigues estructures i el fossat fou emplenat i aprofitat per la creació de dipòsits, sitges i rentadors. La població del conjunt ha sigut petita: 3 focs (uns 14 habitants) el 1359, 1 foc el 1497, 3 focs laics el 1553 i 8 cases amb 24 habitants el 1708.

5.JPG

La zona de Palol va rebre una forta embranzida industrial a finals de S. XVIII, la rajolera. En ser una terra molt argilosa, s'instal·laren molts forns de rajols i totxanes. Durant dècades, les terres al voltant de Palol sofriren grans excavacions i extraccions de matèria, removent la geografia de l'entorn. Sobretot a partir de la construcció de la Bòbila d'en Soler el 1880, a 300 metres de Palol, que va remoure i excavar en els voltants de Palol, trobant les primeres restes arqueològiques. Malauradament, aquestes primeres troballes foren perdudes o destruïdes, i l'orografia que envoltava Palol modificada.

Historiogràficament, Palol va desaparèixer gairebé com a castell emmurallat, i només es tenia constància de les petites runes del castell que encara quedaven, cobertes per vegetació i envoltades per coberts agrícoles i les ruïnes de l'ermita. El 1959 l'arqueòleg Miquel Oliva Prat realitza les primeres excavacions professionals, buscant sitges i assentaments ibers a la part frontal de Palol. El mateix Miquel Oliva explicava com les anteriors "excavacions" asseguraven haver trobat assentaments romans i ibers, igual que una necròpolis però com que no ens queda cap prova física d'aquestes troballes, es posa en dubte la seva validesa com a fonts arqueològiques. Als anys 70 Juan Ruiz Solanes, Rosendo Guillaumes i Martin Palahi Badruna per l'Institut d'Estudis Empordanesos i Montserrat Gener pel Museu d'Arqueologia de Catalunya van seguir documentant i excavant els camps de Palol, però mai van trobar cap resta del castell ni de la seva muralla.

sobrepalol 1.JPG

El 1998 es crea l'Associació els amics del Manol i Palol Sabaldòria, que neix com un projecte veïnal per cuidar l'entorn natural del riu i el patrimonial de Palol, que aleshores ja feia dècades que estava en estat d'abandonament. Un cop l'Ajuntament es fa propietari del terreny (1999), s'encarrega a la Universitat de Girona un estudi en profunditat del conjunt l'any 2001; l'any 2003 se sol·licita declarar Palol com bé cultural d'interès local i es comencen a sol·licitar subvencions a la diputació i a l'Estat per rehabilitar el Mas de Palol i les excavacions arqueològiques de l'ermita i el castell.

A partir del 2008 cada any s'han realitzat prospeccions arqueològiques i amb cada campanya han aparegut noves troballes que augmenten significament el coneixement històric de Palol. Des de la necròpolis de l'ermita el 2008, l'aparició del mur de la fortificació l'any 2011 i l'excavació del fossat l'any 2019.

IMG_20201007_132738.jpg


Joan Badia i Homs – L’arquitectura Medieval de L’empordà. 1985, Diputació de Girona

Josep m. Bernils Mach – Vilafant. 1997, Quaderns de la revista de Girona.

Josep Burch i Rius, Josep Maria Nolla i Brufau, Jordi Sagrera Aradilla. - Memòria arqueològica Palol Sabaldòria, Vilafant. 2001

Antoni Cobos i Bel Sabadí – Vilafant – Palol Sabaldòria. Recull Documental (1017-1794). 2015

Anna Augé – Campanyes d’excavació al conjunt monumental de Palol Sabaldòria. 2013-2019

Document Actions