Palol Sabaldòria - Guia i audioguia per a visites presencials

Teniu més informació sobre el conjunt arquitectonicocultural de Palol Sabaldòria en aquesta WEB

Conjunt monumental de Palol Sabaldòria

1. Punt de trobada a Palol Sabaldòria

Podeu escoltar l'àudio.

A un quilòmetre a llevant del nucli antic de Vilafant, a l’encinglerada riba esquerra del Manol, a tocar del riu, s’alça sobre un petit turonet el conjunt arquitectònic de Palol Sabaldòria. És un antic nucli de població format per les restes de l’església preromànica de Sant Miquel, el castell medieval de Palol Sabaldòria, el Mas de Palol i les restes d’edificacions medievals i modernes. Ens trobem en una zona amb presència humana des de molt antic.

A l’est de Palol, en la Serra del Mas Bonet, durant les obres per la construcció de l’AVE, es va localitzar un dels jaciment neolítics més importants de Catalunya, amb unes restes que daten de l’any 3.000 aC. En el camp on ens trobem ara, davant la porta del mas, s´hi van trobar restes ibèriques i romanes. Darrera del mas trobarem el nucli medieval i entre les vies del tren i Palol, podem veure la Bòbila d’en Soler, dels segle XIX-XX, amb la seva imponent xemeneia, un dels símbols del municipi de Vilafant i testimoni del seu passat rajoler. Fins ben entrat el segle XIX Palol tenia terme territorial propi, ja que sovint apareix esmentat com a «Parròquia de S. Miquel de Palol de Baldòria».

El seu territori anava més enllà del recinte emmurallat i ocupava un espai que devia coincidir pràcticament amb el barri actual de les Forques. El topònim Palol és molt freqüent a Catalunya. Deriva del llatí palatiolum, diminutiu de palatium, i significa ‘palauet’ o ‘petita fortalesa’. La segona part del nom, ipsa Balloria, consta de dos elements: el pronom ipsa i la paraula de significat desconegut Balloria.

En els documents medievals el poble de Palol apareix per primera vegada l’any 1020, com a villa Palaciol. L’any 1167 com a castri de Palaciolo, el 1178 com a Palaciolo de Balloria i el 1379 com a Palaciolo de Çabauloria, que és el nom que acabaria imposant-se.

2. Fossat i muralla, segles XI-XII

El recinte emmurallat data dels segles XI i XII, amb unes muralles i un fossat imponents, sobre tot si considerem que el nucli medieval era molt petit. Aquest fet es pot explicar per la situació de Palol, en el límit entre els comtats d’Empúries i el de Besalú, amb les tensions militar que això podia suposar. Davant nostre podem veure un tram del fossat primitiu i de la muralla. El tram de fossat visible avui, ja que una bona part encara està per excavar, fa 53 m de longitud i 7,60 m de fondària màxima. L’amplada oscil·la entre els 2,40 i 3,60 m. El fossat va ser excavat directament en la roca de gres. En molts llocs són visibles les marques de pics i serres a les parets i a l fons del fossat. És possible que el fossat fos inundable amb les aigües del Manol. Am el pas del temps, el fossat es va colgar, primer amb fangs propis del riu o de l’entorn, i després per l’enrunament d’algunes parts de la muralla i amb terres aportades, fins que a mitjans del segle XV, el fossat està pràcticament cobert fins al nivell de circulació del mas. El tram de muralla meridional que tenim davant nostre, correspon al moment fundacional del castell entre els segles XI i XII. La part que es conserva correspon a la part inferior de la construcció, feta amb grans blocs de gres aprofitat del buidatge del fossat. L’alçada màxima documentada és de 3,30 m i l’amplada varia entre els 0,90 i 1,30 m. La part superior de la muralla va ser desmuntada en època baix medieval i moderna (segles XV-XVII), quan es va reorganitzar el traçat urbà del Palol i les pedres van ser reutilitzades en la construcció del mas i d’altres edificis. En la part de la muralla que toca el mas es conserven restes de dipòsits moderns (s. XVII-XIX).

3. Pont medieval.

Just a sota de la passera metàl·lica instal·lada recentment, es trobava l’antic pont medieval, probablement l’únic accés al castell de Palol. D’aquest pont només es conserva l’arrencament dels dos arcs, paral·lels i situats a 2,10 m de distància, que haurien aguantat una plataforma superior, segurament de fusta. La part que es conserva dels dos arcs està construïda amb dovelles de gres, encaixades a la part superior de l’escarpa i la contraescarpa del fossat. A l’altra banda del fossat, un cop travessat el pont, es conserven les restes d’un tram de carrer empedrat, fet a base de còdols.

4. Traçat urbà.

Des d’aquest punt podem apreciar una bonica perspectiva angular de l’església de S. Miquel. Al davant i tot voltant, en tota l’extensió del recinte, aquí i allà, afloren restes de murs i de fonaments d’edificacions que configuraven el traçat urbà de Palol. Algunes d’aquestes edificacions poden correspondre a cases medievals i a masos moderns (l’evolució natural d’aquestes cases antigues). Als segles XV-XVI coneixem l’existència d’almenys tres masos dins del recinte emmurallat de Palol: el mas Garriga, precedent de l’actual mas de Palol, el mas Baldró i el mas Serra. En el fogatge de 1497, el mas Serra, propietat de Joan Serra, i el mas Garriga són els únics que queden a Palol. Aquests espais lliures d’edificacions eren places i patis, i no podem descartar que en alguns d’aquests espais correspongui a l’antic pati d’armes del castell.

5. Església de S. Miquel. segle X.

Sant Miquel de Palol Sabaldòria és una església preromànica edificada sobre un turó natural argilós de gairebé dos metres d’alçària. Documentada per primera vegada com a Sancti Michaeli de Paladol l’any 1177, l’església ja existia abans, ja que la primera fase constructiva se pot datar-se entre els segles IX i X. La planta originària era d’una sola nau de 17,40 m de llargada per 6,80 d’amplada, orientada en sentit est-oest. A la capçalera es troba l’absis, de planta trapezial. Els murs de la nau tenen una amplada que oscil·la entre els 95 i els 105 cm, construïts amb materials propis de la zona: rierencs i pedra sorrenca, lligats amb morter de calç. En diversos indrets del parament de l’església s’hi veuen algunes filades de pedra en forma d’espina de peix (opus spicatum). L’entrada original de l’església era l’obertura de migdia, pràcticament a tocar de l’absis. La porta, que sovint s’ha interpretat amb una finestra, fa 70 cm d’amplada. Està rematada per un arc de mig punt, lleugerament passat de radi, construït amb dovelles de lloses petites i estretes. La coberta originària no s’ha conservat i la que ara podem veure és una reconstrucció de fa pocs anys. El més probable és que l’edifici preromànic tingués un embigat de fusta en forma triangular que aguantava una teulada a dues aigües, coberta amb lloses de pedra. Just a l’entrada de l’absis es conserven, imbricats amb les parets perimetrals del temple preromànic, dos pilars rectangulars que sostenien l’arc triomfal que marcava la separació entre la nau i l’absis.

6. Les modificacions posteriors: romànic, gòtic, barroc.

Sant Miquel de Palol, com la majoria de les esglésies, ha sofert diverses modificacions al llarg dels temps. La primera gran reforma constatada es va produir durant el període romànic (segles XII-XIII). D’aquesta fase són els quatre pilars adossats als murs septentrional i meridional, al centre de la nau. Es pot observar que els pilars s’adapten als murs sense estar-hi imbricats. Els dos de més a prop de la porta de ponent són construïts amb carreus de pedra sorrenca de grans dimensions, amb la cara externa ben polida, i els dos arcs més propers a l’absis són fets amb rierencs lligats amb morter de calç i folrats amb blocs de pedra sorrenca ben escairats. Dels quatre pilars arrencaven dos arcs torals que havien d’aguantar la volta. En el del mur meridional de més a prop de la porta principal actual encara es conserven algunes dovelles de l’arc. Aquest temple romànic devia estar cobert amb una volta de canó, de la qual és visible l’arrencada de la curvatura en alguns llocs i, sobre la volta, una teulada a dues aigües. A la part superior del mur de tramuntana, prop de la porta, s’ha conservat una filada de lloses que devia formar part de la cornisa de l’edifici. Una altra reforma important (segles XII-XIV) va ser el canvi de porta principal: l’entrada meridional va ser substituïda per l’entrada a ponent, que encara funciona avui, tot i que molt desballestada. L’obertura va ser feta al mur antic, ja que es conserven algunes filades d’opus spicatum. La porta era adovellada, tot i que no es conserva cap de les dovelles, que semblen haver estat arrencades. Sobre la porta principal hi ha una finestreta. Tota la façana estava coronada per un petit campanar d’espadanya. El campanar tenia dues campanes, tal com testimonien les visites pastorals que el descriuen. Al segles XVI o XVII, es construir el cor superior que es troba a l’entrada de l’església. La única evidència que en resta una franja repicada per la cara interna del mur de ponent, on possiblement s’hauria encastat la volta del segon pis per al cor.

7. Capella de Santa Maria. Segle XIV.

A totes els esglésies era freqüent l’entrament d’alguns difunts dins de la nau o prop de l’altar major. Les excavacions a l’interior de l’església van posar al descobert fins a vint-i-cinc enterraments, dels quals, deu corresponen a època medieval (segles IX-XV) i els quinze restants són d’època moderna (segles XVI-XIX). L’enterrament més antic és una tomba antropomorfa excavada al subsòl, que es va datar amb Carboni-14 entre els anys 861 i 995, època de fundació de l’església. L’any 1353, el cavaller Ramon de Palol va fer construir la capella de Santa Maria, afegida al mur meridional. Els murs són fets amb pedra sorrenca i còdols de diverses mides lligats amb morter de calç. Té els angles exteriors reforçats amb blocs de pedra sorrenca ben escairats. A l’interior hi ha una fornícula que devia contenir la figura de la Verge Maria i un altar al seu davant. La capella havia de servir, per desig exprés del cavaller, com a enterrament familiar. De fet, en el document fundacional Ramon de Palol diu que vol que siguin traslladats a la capella els membres de la família que hi havia enterrats al monestir de Santa Maria de Lladó i també vol ser-hi enterrat ell mateix en morir. No sabem si aquest trasllat es va arribar a fer mai, però en les excavacions del subsòl de la capella s’han localitzat fins a cinc tombes. Un estudi d’ADN podria aclarir si són membres d’una mateixa família.

8. Torre (?)

Just al davant del castell sobirà, pel sud, trobem una estructura de planta circular, de difícil interpretació, que tradicionalment s’havia considerat una torre. Té un diàmetre extern de 6,80 m i intern de 2,64 m, que defineix un gruix del mur de 2,08 m. Mostra una alçada màxima exterior de 0,80 m i interior d’1,90 m. Està bastida amb carreus de gres de mida grossa, col·locats a trencajunts i units amb morter de calç. La part superior d’aquesta estructura presenta una superfície plana i ben acabada, un dels motius pel qual es qüestiona si és realment una torre.

9. Castell, recinte sobirà.

Segles XI-XIV. Els senyes de Palol, cavallers. Aquesta edificació, no visitable encara, per motius de seguretat, correspon al recinte sobirà del castell. De fet, tradicionalment, la gent de l’anomenava simplement “El Castell”. La fase d'ocupació més antiga és dels segles IX-XI, tot i que la major part de restes conservades són dels segles XIII-XIV, moment de màxim apogeu dels senyors de Palol amb el cavaller Ramon (II) de Palol. La família Palol pertanyia a la petita noblesa local, ja que ostenten el títol de miles, cavaller. Tenim documentat un Berenguer de Palol, cavaller, que va morir a mitjans de segle XIII. El seu fill Ramon es va casar amb Guillema de Borrassà, casament que li va permetre ampliar els seus dominis. El moment àlgid dels senyors de Palol el situem sota Ramon (II) de Palol (cap a 1330-1378), i la seva esposa marquesa. Ramon va fer construir la capella de Santa Maria dins l’església de S. Miquel. La nissaga va continuar en línia directa, alternat els noms de de Berenguer i de Ramon com a cavallers i senyors de Palol, fins que cap a l’any 1431 va morir Berenguer III de Palol, casat amb Agnès Sagarriga. Els cònjuges nomes van tenir una filla, Agnès, que es va casar amb Miquel de Blanes. El fill de Miquel i Agnès, Pere de Blanes i de Palol, encara mantenia els dos cognoms, i també les seves germanes Francesca i Brígida, però després el nom es perd definitivament. S’enceta aquí una nova línia, la dels Blanes, que acabarà entroncat amb els Anglesola. L’any 1618, un dels seus membres, Montserrat d’Argensola i de Blanes encara consta com a patró de l’altar i capella de Santa Maria de Palol Sabaldòria.

10. El mas Garriga

Dels antics masos que ocupaven el recinte de Palol, només queda dempeus el mas de Palol (antigament mas Garriga). La referència més antiga que en tenim és de l’any 1398, quan era propietat de Berenguer Garriga. L’edifici actual és fruit d’una reforma de l’any 1577, duta a terme per Antic Garriga, segons consta a la llinda d’una de les finestres de la façana principal. El mas, que ha sofert nombroses modificacions i afegits al llarg dels segles, és de planta quadrada. Consta de planta baixa i dos pisos. La teulada és a dues vessants i està escapçada en la part superior, ja des d’antic. La façana destaca per la porta adovellada i per les finestres emmarcades per blocs de pedra motllurats, algunes d’elles amb ampit i guardapols. Sobre la llinda de la finestra que hi ha just al damunt de la porta hi ha inscrit el nom del propietari i l’any de construcció: «Anticus Garriga, 1577». Alguns elements significatius de l’interior són els arcs de carreus de pedra, els sostres en forma de volta catalana, una escala senyorial feta amb pedra per accedir des de la planta baixa fins al primer pis, les portes emmarcades amb pedra motllurada, i els festejadors, també de pedra, a tocar de les finestres. El mas, a partir del nucli originari, va ampliar-se al llarg del temps amb tota una sèrie d’edificacions auxiliars, actualment enrunades, de les quals només resten els murs perimetrals. Aquests nous espais devien estar relacionats amb l’activitat agrícola: cort per al bestiar, dipòsits, trull, premsa, etc.